divendres, 14 d’octubre del 2011

Un breu reflexió com a introducció…




Ens trobem en una situació on, durant els darrers anys, ha anat canviant la idea sobre com es duu a terme l’aprenentatge al voltant de l’educació infantil. Per sort, la perspectiva antiga i més arcaica d’aquesta etapa, s’ha anat quedant endarrere per deixar pas a una concepció més oberta, més real i més global, la qual està enfocada a potenciar les diferents capacitats dels infants tenint sempre en compte les seves característiques personals.


Això s’ha donat en les diferents àrees d’aquesta etapa, però sobretot pel que fa referència a les matemàtiques. Aquesta “assignatura” ha estat un mal de cap per a molts infants, nens i joves, ja que ha estat transmesa des d’una vessant totalment dictatorial, distant i surrealista.


Però això, ha anat canviant fins arribar als nostres temps on es parteix de la idea d’apropar als infants a les matemàtiques des d’allò més proper a ells, és a dir, apropar les matemàtiques als infants a través de la seva participació en situacions reals i quotidianes. I en aquells moments on el nen necessiti ajuda, trobar-hi la figura d’un adult que el motivi a continuar endavant per trobar la solució. Hem de ser capaços de deixar als infants experimentar lliurement amb les matemàtiques i de proporcionar-los una ajuda ajustada quan aquesta sigui necessària.


És en aquest punt on sorgeix la pregunta de si són útils les famoses fitxes per als infants. Que podrà aportar a un nen el fet de saber comptar les pomes que hi ha dibuixades a dins d’un cercle i escriure el nombre al costat? Res, ja us ho puc ben dir. Bé, sí, una cosa: fracàs, avorriment, memorització, etc. No seria millor aprendre aquest mateix concepte des d’una altra activitat, com per exemple preguntar als infants si hi ha prous llapis per a cada nen de la classe? D’aquesta manera, el mestre podria tenir l’oportunitat de veure i d’escoltar els diferents mètodes, processos i passos que seguirien els nens per tal de trobar la resposta.


És per tot això que cal ser més conscients i aprofitar, el màxim possible, les diferents situacions quotidianes que es donen a l’aula d’educació infantil al llarg de tota la jornada escolar. Unes situacions que ajudaran als nens a entendre conceptes com ordenar, classificar, treure, afegir, etc.


Sense pressa, però sense calma...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada